Que les autoritats educatives no tenen criteri, ho sospita fa temps una gran part de la població i ho patim, especialment, alumnes i professors. Es legisla a cop de diari, és a dir, segons les notícies o les protestes. Com que els pares protesten perquè no saben què fer amb els seus fills durant les llargues vacances d’estiu, es proposa reduir-les i anar fent petits períodes de vacances (d’una o dues setmanes) al llarg del curs. És cert que així es fa en altres països (a Anglaterra, per exemple), però no sé si algú s’ha molestat a pensar que si aquí concentrem les vacances a l’estiu és perquè tenim un clima ben diferent del britànic o de l’alemany, per exemple. O no sé si els pares protestants se n’adonen que el problema que ara tenen a l’estiu l’aniran tenint repartit per tot el curs. Però, sobretot, jo esperaria de les autoritats educatives que expliquessin als pares que l’escola no és una guarderia, un lloc on deixar aparcats els fills, sinó un lloc per ensenyar-los i, per tant, no haurien de ser els seus problemes per trobar cangurs l’aspecte més important a tenir en compte a l’hora de programar calendaris escolars.
Ara fa pocs anys (no recordo quants, exactament, però al voltant de cinc) es va fer un petit canvi en el currículum de batxillerat: es va afegir una hora més a les llengües que, d’aquesta manera, passaven a tenir tres hores setmanals i ja no dues. Doncs bé, ara es torna a canviar i, en el nou currículum, tornen a ésser dues hores setmanals. Jo estic convençut que les tres hores són necessàries, però ja no és aquesta la qüestió, sinó que cal preguntar-se: Quin és el criteri pel qual fa cinc anys es considerava necessari augmentar el nombre d’hores per a les llengües i ara es considera necessari reduir-les? Tant ha canviat la situació dels joves en aquests quatre o cinc anys? O potser es decideix sense criteri?
Ens diuen que les competències lingüístiques cal assolir-les a l’ensenyament obligatori, però la realitat és que, a 2n de batxillerat, la paraula “difícil” que vaig haver d’explicar en un text filosòfic va ésser “tirà”: ningú a la classe sabia què és un tirà. Però les autoritats han decidit que, al batxillerat, cal reduir el temps dedicat a les matèries comunes i dedicar-ne més a les d’especialització.
I és aquí on passa alguna cosa que a mi em deixa ja totalment fora de lloc i gairebé bocabadat, sense entendre res. Resulta que, simultàniament, alhora, al mateix temps (noteu l’èmfasi?) que al batxillerat es redueix el pes de les matèries comunes, es fa una reforma de la selectivitat i se’ns diu que en ella les matèries importants seran, precisament, les comunes; de fet, els alumnes només tindran cinc exàmens (i no set com fins ara): s’examinaran de les quatre matèries comunes (les tres llengües, més Història o Filosofia) i només una matèria de la seva especialització.
Ho enteneu? És el que dic: sense criteri!
Luis María Llena León, 2009
Ara fa pocs anys (no recordo quants, exactament, però al voltant de cinc) es va fer un petit canvi en el currículum de batxillerat: es va afegir una hora més a les llengües que, d’aquesta manera, passaven a tenir tres hores setmanals i ja no dues. Doncs bé, ara es torna a canviar i, en el nou currículum, tornen a ésser dues hores setmanals. Jo estic convençut que les tres hores són necessàries, però ja no és aquesta la qüestió, sinó que cal preguntar-se: Quin és el criteri pel qual fa cinc anys es considerava necessari augmentar el nombre d’hores per a les llengües i ara es considera necessari reduir-les? Tant ha canviat la situació dels joves en aquests quatre o cinc anys? O potser es decideix sense criteri?
Ens diuen que les competències lingüístiques cal assolir-les a l’ensenyament obligatori, però la realitat és que, a 2n de batxillerat, la paraula “difícil” que vaig haver d’explicar en un text filosòfic va ésser “tirà”: ningú a la classe sabia què és un tirà. Però les autoritats han decidit que, al batxillerat, cal reduir el temps dedicat a les matèries comunes i dedicar-ne més a les d’especialització.
I és aquí on passa alguna cosa que a mi em deixa ja totalment fora de lloc i gairebé bocabadat, sense entendre res. Resulta que, simultàniament, alhora, al mateix temps (noteu l’èmfasi?) que al batxillerat es redueix el pes de les matèries comunes, es fa una reforma de la selectivitat i se’ns diu que en ella les matèries importants seran, precisament, les comunes; de fet, els alumnes només tindran cinc exàmens (i no set com fins ara): s’examinaran de les quatre matèries comunes (les tres llengües, més Història o Filosofia) i només una matèria de la seva especialització.
Ho enteneu? És el que dic: sense criteri!
Luis María Llena León, 2009
No hay comentarios:
Publicar un comentario