domingo, 18 de mayo de 2014

LA FALACIA DEL DERECHO A DECIDIR. Dmp135.

A Filosofia (concretament, a la lògica) anomenem fal·làcia un argument que sembla vàlid, és a dir, que aparentment està ben formulat, però que no ho és pas. Això és independent de si la conclusió a la qual arriba és vertadera o falsa (la lògica no estudia la veritat o falsedat de les afirmacions, sinó tan sols la correcció en les deduccions). Algunes vegades, la fal·làcia és fruit del descuit o de la mera ignorància, però d’altres són intencionades, per manipular.

Al meu parer, el dret a decidir del qual n’estem sentit tant a parlar a Catalunya és una fal·làcia; no entraré aquí a jutjar si per ignorància o amb intenció, cadascú sabrà.

On rau la fal·làcia al meu entendre? En el fet d’identificar com a democràtic el sol fet de poder celebrar un referèndum i demòcrates els qui ho defensen, donant per cert que els qui no ho defensen no ho són pas de demòcrates.

El primer que caldrà dir és que poder votar en referèndum determinades decisions de govern i poder elegir en votacions qui ha de legislar i governar, és un fet democràtic. Però no és l’únic fet que fa real una democràcia. Es tracta d’una condició necessària (sense això no n’hi ha democràcia) però no suficient (calen més coses). N’hi haurà prou amb recordar que durant el franquisme es celebraven referèndums i no pas per això ara direm que era un règim democràtic. A la majoria de les dictadures comunistes es celebren eleccions que, això sí, guanya per una majoria aixafant el partit comunista. O mirem-ho a l’inrevés: en els darrers anys a Espanya s’han pres un seguit de decisions molt importants (posem només per exemple l’entrada a la UE) que ningú no va consultar en referèndum als ciutadans i no per això estem legitimats a dir que van ser decisions no democràtiques.

Perquè hi hagi democràcia calen, doncs, més coses. La llista podria ser llarga i jo em centraré aquí només en una que considero rellevant en aquest moment. La democràcia es basa, també, en el compliment de la legalitat vigent. Sense aquesta seguretat jurídica que empara tots els ciutadans, la democràcia no és real, encara que es vagi a votar cada dia. I aquest és un aspecte que en la qüestió actual es vol oblidar.

La llei no és immutable. La llei és un acord i, com a tal, pot ser canviada, però no unilateralment i sense acord. Les regles d’un joc es poden canviar, però caldrà que tots els qui hi juguen arribin a un acord. El contrari seria fer trampes.


********************************************


En Filosofía (concretamente, en la lógica) llamamos falacia un argumento que parece válido, es decir, que aparentemente está bien formulado, pero que no lo es. Esto independientemente de si la conclusión a la que llega es verdadera o falsa (la lógica no estudia la verdad o falsedad de las afirmaciones, sino tan sólo la corrección en las deducciones). Algunas veces, la falacia es fruto del descuido o de la mera ignorancia, pero otras son intencionadas, para manipular.

En mi opinión, el derecho a decidir del cual estamos oyendo hablar tanto en Cataluña, es una falacia; no voy a entrar aquí a juzgar si por ignorancia o con intención, cada uno sabrá.

¿Dónde está la falacia en mi opinión? En el hecho de identificar como democrático el solo hecho de poder celebrar un referéndum y demócratas quienes lo defienden, dando por sentado que quienes no lo defienden no son demócratas.

Lo primero que habrá que decir es que poder votar en referéndum determinadas decisiones de gobierno y poder elegir en votaciones quien debe legislar y gobernar, es un hecho democrático. Pero no es lo único que hace real una democracia. Se trata de una condición necesaria (sin eso no hay democracia) pero no suficiente (se necesitan más cosas). Bastará con recordar que durante el franquismo se celebraban referéndums y no por eso ahora diremos que era un régimen democrático. En la mayoría de las dictaduras comunistas se celebran elecciones que, eso sí, gana por una mayoría aplastante el partido comunista. O mirémoslo al revés: en los últimos años en España se han tomado una serie de decisiones muy importantes (pongamos por ejemplo la entrada en la UE) que nadie consultó en referéndum a los ciudadanos, y no por ello estamos legitimados a decir que no fueron decisiones democráticas.

Para que haya democracia se necesitan, pues, más cosas. La lista podría ser larga y yo me centraré sólo en una que considero relevante en este momento. La democracia se basa, también, en el cumplimiento de la legalidad vigente. Sin esta seguridad jurídica que ampara a todos los ciudadanos, la democracia no es real, aunque se vaya a votar cada día. Y éste es un aspecto que en la cuestión actual se quiere olvidar.

La ley no es inmutable. La ley es un acuerdo y, como tal, puede ser cambiada, pero no unilateralmente y sin acuerdo. Las reglas de un juego se pueden cambiar, pero será necesario que todos los que juegan lleguen a un acuerdo. Lo contrario sería hacer trampas .

No hay comentarios: