martes, 11 de mayo de 2010

Diagonal de Barcelona: VOTEU L'OPCIÓ C! Dmp51.

Aquesta setmana, a la ciutat de Barcelona, es celebra una consulta popular, organitzada per l’ajuntament, ad majorem gloria del senyor Hereu. Però la glòria li pot acabar resultant oprobi.



En el referèndum que aquesta setmana es celebra a la ciutat de Barcelona per decidir sobre la reforma de l’Avinguda Diagonal, jo tindria moltes raons per votar l’opció C (és a dir: ni la A ni la B). Per exemple: la por que m’agafa cada cop que cal moure els arbres. Sempre et diuen que no es talaran, que es tindrà cura d’ells, que seran portats a un viver i tornaran a ésser plantats al seu lloc. Però els arbres no tornen. (Ho he vist, per exemple, a la reforma de la Plaça Maragall). Un altre exemple: l’obscenitat d’aquestes despeses (un milió d’euros, només en l’organització del referèndum) just en una època en la qual, amb l’excusa de la crisi, s’estan retallant enormement les subvencions i ajuts de l’ajuntament (i d’altres administracions) a les fundacions i ONG de caire social.

Només són dos exemples. Com dic, tindria una llista molt llarga de raons per oposar-me a les dues propostes de l’Ajuntament (l’A i la B) i votar l’opció C. Però ninguna d’aquestes raons ha estat capaç de treure’m de casa per anar a votar i, molt menys, d’arrossegar-me a escriure un article demanant el vot per l’opció C. La raó per la qual aquest matí he anat a votar i ara estic escrivint aquest article és la vergonyosa, insultant, fastigosa i manipuladora propaganda que l’ajuntament de Barcelona ha inserit en la majoria dels diaris. Una propaganda pagada, imagino, amb els diners dels nostres impostos (també amb els impostos d’aquells que pensen que l’opció C és la més adequada). En molts d’aquests anuncis (per exemple, a la portada d’alguns diaris gratuïts) ni tan sols s’esmentava l’opció C i, quan a les pàgines interiors sí que es citava, es feia amb lletra molt petita. Els nostres polítics (que diuen defensar-nos, per exemple, quan les asseguradores posen clàusules en lletra petita) cada cop tenen menys vergonya de manipular descaradament l’opinió pública. És per això que he anat a votar (l’opció C, és clar) i que ara escric aquest article. Jo no sé si calia l’opció C, però si l’ajuntament la va acceptar (a instàncies de l’oposició) ha de tractar-la en igualtat de condicions. El contrari és fer trampes.

No sé si guanyarà l’opció C. No ho sé, entre d’altres raons, perquè no sé del secret de les votacions. Per votar m’han demanat el meu número de DNI i, amb ell, m’han activat la possibilitat de votar. Entenc que d’alguna manera cal garantir que cada ciutadà no voti més d’un cop, però no he vist cap garantia que el meu vot no es vincularia amb el meu número de DNI. He hagut de fer un acte de fe. Per tant, no sé si guanyarà l’opció C, però m’agradaria molt que això passés, per donar una nova lliçó als nostres polítics, a veure quina interpretació faran si això esdevé. I si passa, aquí esperarem el nostre alcalde: que organitzi un nou referèndum sobre l’organització dels Jocs Olímpics d’Hivern a Barcelona. Que ho faci. I que ens doni una opció C.

No ho dubteu: aneu a votar. A votar l’opció C, és clar.

© Luis María Llena.
Barcelona, maig 2010.

1 comentario:

Anónimo dijo...

Cómo te lo curras. Iré a la presentación. Será un libro muy vendido. ¡¡Seguro!!