sábado, 24 de diciembre de 2011

BON NADAL - FELIZ NAVIDAD. Dmp73.



Memòria nadalenca


Al pare.


Com cada vespre, passejava pels carrers d’aquella petita ciutat que en un altre temps, abans de jubilar-se, havia trepitjat i conegut detalladament gràcies a la seva professió i que ara, no obstant, li resultaven cada dia nous. Al seu costat, un desconegut de mitjana edat (podria ser el seu fill) passejava amb ell intentant adaptar-se al seu pas pausat. No sabia qui era, tot i que, potser, ja havien passejat junts ahir; no podia recordar-ho amb exactitud. Gairebé no conversaven.

En arribar a la cruïlla del carrer gran, la il·luminació es va fer més potent i un gran estel de colors els va saludar en girar la cantonada. Com cada vespre, va preguntar:

–Què són aquests llums?

–Guarniments de Nadal –li va respondre l’estrany.

–Nadal? –va tornar a preguntar, sense aconseguir trobar amb exactitud el significat d’aquella paraula.

–Sí, ja som, a Nadal –va insistir el desconegut.

I un altre cop el silenci. Fins que uns passos més enllà, com cada vespre, li va sorprendre l’avet il·luminat i va tornar a preguntar:

–Què són aquests llums?

–Guarniments de Nadal.

–Nadal?

–Sí, ja som, a Nadal.

I així cinc o sis cops més, com cada vespre. Fins que aquell dia el desconegut va agafar la seva mà i la va estrènyer amb afecte mentre seguien caminant agafats de la mà. Com per encanteri, aquella encaixada de mans va fer venir a la seva ment la figura d’un nen que, molt temps enrere, passejava per aquests mateixos carrers agafat de la seva mà. Va mirar el desconegut als ulls i, per un instant, li va semblar que tenia els mateixos ulls d’aquell nen. “Ha nascut el nen”, va dir una veu angelical dins del seu cap. Un bonic i plaent sentiment el va envair. Va creure recordar que allò era amor. I li va semblar entendre, per un instant, que era aquest el significat del Nadal.



BON NADAL.

Amb els meus millors desigs per al 2012.



Memoria navideña


A papá.



Como cada tarde, paseaba por las calles de aquella pequeña ciudad que en otro tiempo, antes de jubilarse, había pateado y conocido al dedillo, gracias a su profesión, y que, sin embargo, ahora le resultaban nuevas cada día. A su lado, un desconocido de mediana edad (podría ser su hijo) paseaba junto a él intentando adaptarse a su pausado paso. No sabía quién era, aunque, tal vez, ya hubieran paseado juntos ayer; no podía recordarlo con exactitud. Apenas conversaban.

Al llegar al cruce de la calle mayor, la iluminación se hizo más potente y una gran estrella de colores los saludó al girar la esquina. Como cada tarde, preguntó:

–¿Qué son esas luces?

–Adornos de Navidad –le respondió el extraño.

–¿Navidad? –volvió a preguntar él, sin lograr hallar con exactitud el significado de esa palabra.

–Sí, ya estamos en Navidad –insistió el desconocido.

Y, de nuevo, el silencio. Hasta que unos pasos más allá, como cada tarde, le sorprendió el abeto iluminado y volvió a preguntar:

–¿Qué son esas luces?

–Adornos de Navidad.

–¿Navidad?

–Sí, ya estamos en Navidad.

Y así cinco o seis veces más, como cada tarde. Hasta que ese día el desconocido cogió su mano y la apretó con cariño mientras seguían caminando de la mano. Como por ensalmo, aquel apretón hizo venir a su mente la figura de un niño que, mucho tiempo atrás, paseaba por esas mismas calles cogido de su mano. Miró a los ojos al desconocido y, por un instante, le pareció que tenía los mismos ojos de aquel niño. “Ha nacido el niño”, dijo una voz angelical en su cabeza. Un hermoso y placentero sentimiento lo invadió. Creyó recordar que eso era amor. Y le pareció entender, por un instante, que era ése el significado de la Navidad.



FELIZ NAVIDAD.

Con mis mejores deseos para el 2012.



1 comentario:

Anónimo dijo...

M'encanta la teva felicitació de Nadal!!!!

Quina etapa dificil la d'acceptar i comprendre la senectud dels nostres pares.

Una forta abraçada plena d'amor!!!!!

Mercè Ventura

VISITES / VISITAS des de 19/06/2007