domingo, 1 de diciembre de 2013

SOLIDARIDAD. Dmp126.

A Espanya hi ha gent que passa gana. Sembla una realitat d’altres temps, com podia ser la postguerra, allà pels anys quaranta, però és una realitat actual. És una de les coses que ens ha portat aquesta crisi que ja no sabem ni quan va començar ni, menys encara, quan acabarà. Però acabar de debò, definitivament, més enllà d’allò que diuen els qui governen, els uns o els altres. Ja fa més de tres anys que la ministra socialista veia “brotes verdes” i ara passa el mateix, el govern del PP no es cansa de dir que n’estem sortint; però hi ha gent que passa gana.

Enmig d’això, la solidaritat, com a una de les grandeses de les quals és capaç l’ésser humà. Voluntaris que dediquen part del seu temps al recapte d’aliments. Persones que, dins de les seves possibilitats (o, fins i tot, més enllà) són capaces de comprar aliments bàsics per lliurar-los al banc d’aliments. S’esperava recollir deu mil tones d’aliments, i s’ha superat aquesta xifra.

La vida dóna moltes voltes: tots aquells que avui hem menjat tres cops, potser un dia necessitarem recórrer al banc d’aliments, ves a saber! L’atur és un fantasma que ens amenaça a tots. Tot i que jo, de moment, no necessito recórrer al banc d’aliments, emocionat per tanta generositat us dic a tots els qui heu participat: MOLTES GRÀCIES. La solidaritat ens situa una mica més amunt en l’escala de l’evolució: ens fa més humans.

***************************
En España hay gente que pasa hambre. Parece una realidad de otros tiempos, como podía ser la posguerra, allá por los años cuarenta, pero es una realidad actual. Es una de las cosas que nos ha traído esta crisis que ya no sabemos ni cuándo comenzó ni, menos aún, cuándo acabará. Pero acabar de verdad, definitivamente, más allá de lo que dicen los que gobiernan, unos y otros. Ya hace más de tres años que la ministra socialista veía “brotes verdes” y ahora pasa lo mismo, el gobierno del PP no se cansa de decir que estamos saliendo; pero hay gente que pasa hambre.

En medio de todo esto, la solidaridad, como una de las grandezas de las que es capaz el ser humano. Voluntarios que dedican parte de su tiempo a la recogida de alimentos. Personas que dentro de sus posibilidades (o, incluso, más allá de ellas) son capaces de comparar alimentos básicos para entregarlos al banco de alimentos. Se esperaba recoger diez mil toneladas de alimentos y se ha superado esta cifra.

La vida da muchas vueltas: todos los que hoy hemos comido tres veces, quizá un día necesitaremos recurrir al banco de alimentos, ¡vete a saber! El paro es un fantasma que nos amenaza a todos. Aunque yo, de momento, no necesito recurrir al banco de alimentos, emocionado por tanta generosidad os digo a todos los que habéis participados: MUCHAS GRACIAS. La solidaridad nos sitúa un poco más arriba en la escala de la evolución: nos hace más humanos.

No hay comentarios:

VISITES / VISITAS des de 19/06/2007