LOS NIÑOS. Dmp125.

He passat el cap de setmana tenint cura dels meus nebots. Sempre he dit que, des de que sóc tiet, sóc conscient i valoro allò que els meus pares han fet per mi. Els nens demanen una dedicació plena i per als pares no hi ha vacances en aquesta tasca que, probablement, és la gran tasca de la seva vida.

Aquesta setmana celebrarem el dia dels drets dels infants. Si tots els éssers humans tenim drets, els infants també, és clar, perquè no són una altra cosa sinó éssers humans. Per què, doncs, una declaració especial per a ells?

Per la seva especial fragilitat. Per això és un gran encert que se’ls reconeguin uns drets específics. Tenir cura dels infants és, en el fons, tenir cura de la humanitat. Ells, que avui ens necessiten, un dia hauran de ser el nostre relleu i un dia el món estarà a les seves mans, com avui hi és a les nostres.

Els nens són esgotadors, sí, en dono fe. Però també són font d’alegria i d’esperança. Ho veig a la meva família: la vellesa dels meus pares no hauria sigut com és sense els nets. Quan el final de la pròpia vida és proper, els nens anuncien futur i, perquè aquest futur sigui possible, cal que entre tots tinguem cura del seu present..

***************************

He pasado el fin de semana cuidando a mis sobrinos. Siempre he dicho que, desde que soy tío, soy consciente y valoro lo que mis padres han hecho por mí. Los niños requieren una dedicación plena y para los padres no hay vacaciones en esa tarea que, probablemente, es la gran tarea de su vida.

Esta semana celebraremos el día de los derechos de los niños. Si todos los seres humanos tenemos derechos, los niños también, claro, pues no son otra cosa que seres humanos. ¿Por qué, entonces, una declaración especial para ellos?

Por su especial fragilidad. Por eso es un gran acierto que se les reconozcan unos derechos específicos. Cuidar a los niños es, en el fondo, cuidar a la humanidad. Ellos, que hoy nos necesitan, habrán de ser nuestro relevo y un día el mundo estará en sus manos, como hoy lo está en las nuestras.

Los niños son agotadores, sí, doy fe de ello. Pero también son fuente de alegría y de esperanza. Lo veo en mi familia: la vejez de mis padres no hubiera sido lo que es sin los nietos. Cuando el final de la propia vida está cercano, los niños anuncian futuro. Y, para que ese futuro sea posible, entre todos tenemos que cuidar de su presente.