En este día mundial de la poesía, os brindo uno de los
poemas de mi libro “El cor mudat”. Espero que os guste.
“Que en són, de
vermelles, les roselles!
I no obstant, no
sé bé si aquest vermell
és més meu o és
més d’elles,
si és el món tal
com és o tal com sóc,
puix que diuen
que la Polca
roman sempre al
blanc i negre
i no veu com són
de vermelles les roselles.
Si l’oïda no pot
oir tot el que sona
i no sap si sent
el que sent
perquè sona o
només perquè ho sent,
no sabem què
sabem,
ni què sentim,
ni què veiem;
ni si sona allò
que sento,
ni si el món és
el que veig,
ni si són
vermelles les roselles.”
1 comentario:
Luis Maria, quina enveja que em fa veure que posant una paraula darrera una altra i després una altra...aconsegueixes construir un bell poema, enhorabona!i no paris d'escriure per favor!
Josep Maria C.
Publicar un comentario