Les vagues són molt antigues. Es diu
que ja a l'antic Egipte, en el regnat de Ramsès
III, es va donar una vaga d'artesans. També, allò que fan les dones en Lisístrata, la comèdia d'Aristófanes, pot considerar-se una
vaga: es neguen a mantenir relacions sexuals amb els seus marits mentre aquests
no acabin amb la guerra. Però la vaga es popularitza a partir de la Revolució
Industrial, quan la major part de la població es converteix en assalariada.
La vaga és un dret que pretén,
sobretot, millores laborals per als treballadors i les reivindica pressionant
als empresaris amb el cessament de l'activitat. No obstant això, la vaga té un
cost per al propi treballador que veu com aquests dies que no treballa li són
descomptats del seu salari.
La vaga és, doncs, un dret i, de
vegades, necessària. Però fer vaga per a gairebé tot només aconsegueix, al meu
entendre, desprestigiar el recurs de la vaga.
Per tot això, mai he acabat
d'entendre les vagues d'estudiants, com a tals (o sigui, com a estudiants). No
entenc quina pressió exerceixen i sobre qui no assistint a classe. I no entenc,
a més, que aquestes al·leguin motius que res tenen a veure amb el sistema
educatiu. Els joves podran encapçalar protestes si així ho creuen convenient,
però no vagues en sentit estricte, i no com a estudiants.
Ve aquesta reflexió, que ja sé per
endavant impopular, a raó de la vaga convocada per aquest 8 de març per alguns
sindicats d'estudiants. Sincerament, no l'entenc. Què aporta als drets de la
dona i a la seva defensa que els estudiants no acudeixin a les aules, s'escapa
al meu coneixement. Més i tot en un dia en què, probablement, no seran
autoritzades les manifestacions. Què faran? Quedar-se a casa?
Penso que seria molt més efectiu (això
sí, requeriria més feina per als enllaços sindicals) que els sindicats
d'estudiants oferissin a tots els centres educatius activitats en què es
reflexionés sobre els drets de la dona i la seva discriminació al llarg de la
història. Entendria que els estudiants comminessin totes les direccions
escolars a dur a terme aquestes activitats. Fins i tot comprendria la presència
de piquets no violents (perdó per l'oxímoron) que vetllessin per l'efectiva
realització d'aquestes activitats i, en la seva absència, llavors sí, que es
neguessin al normal desenvolupament de les classes. Però buidar les aules no em
sembla que aconsegueixi res i ni tan sols que tingui una meritòria dificultat
de convocatòria.
Per tant, en aquest dia 8, dia
internacional de la dona, jo assistiré a les meves classes puntualment. Com
cada matí, començaré projectant una reflexió als meus alumnes: aquest dilluns
serà sobre dones els invents de les quals formen part de la nostra vida
quotidiana (la batedora de Lillian
Moller Gilbreth, el rentaplats, de Josephine
Cochrane, el paraigües o la màquina d'escriure, de Beulah Louise Henry, entre d'altres).
Dedicaré les classes de Filosofia a
fer reflexionar els meus alumnes sobre l'escassetat de dones filòsofes en la
història de la Filosofia, què s'interroguin per què, i els parlaré d'algunes
d'elles, com Edith Stein, Hannah Arendt, María Zambrano o Adela Cortina.
Finalment, a la classe d'Història
recordarem la lluita pel sufragi femení en el món, i com es va aconseguir
aquest a Espanya durant la segona república.
Sincerament, crec que d'aquesta manera
i no fent vaga contribuiré més i millor a la defensa de la dignitat i dels
drets de la dona.
Va per vosaltres!
***********************************************
Las
huelgas son muy antiguas. Se dice que ya en el antiguo Egipto, en el reinado de
Ramsés III, se dio una huelga de
artesanos. También lo que hacen las mujeres en Lisístrata, la comedia de Aristófanes,
puede considerarse una huelga: se niegan a mantener relaciones sexuales con sus
maridos mientras éstos no acaben con la guerra. Pero la huelga se populariza a
partir de la Revolución Industrial, cuando la mayor parte de la población se
convierte en asalariada.
La
huelga es un derecho que pretende, sobre todo, mejoras laborales para los
trabajadores y las reivindica presionando a los empresarios con el cese de la
actividad. Sin embargo, la huelga tiene un coste para el propio trabajador que ve
cómo esos días que no trabaja le son descontados de su salario.
La
huelga es, pues, un derecho y, a veces, necesaria. Pero hacer huelga para casi todo
sólo consigue, en mi opinión, desprestigiar el recurso de la huelga.
Por todo esto, nunca he acabado de entender las huelgas de estudiantes, como tales
(o sea, como estudiantes). No entiendo qué presión ejercen y sobre quién no
asistiendo a clase. Y no entiendo, además, que éstas aleguen motivos que nada
tienen que ver con el sistema educativo. Los jóvenes podrán encabezar protestas
si así lo creen conveniente, pero no huelgas en sentido estricto, y no como
estudiantes.
Viene
esta reflexión, que ya sé de antemano impopular, a razón de la huelga convocada
para este 8 de marzo por algunos sindicatos de estudiantes. Sinceramente, no la
entiendo. Qué aporta a los derechos de la mujer y a su defensa que los
estudiantes no acudan a las aulas, se escapa a mi conocimiento. Más aun en un
día en el que, probablemente, no van a autorizarse las manifestaciones. ¿Qué
harán? ¿Quedarse en casa?
Pienso
que sería mucho más efectivo (eso sí, requeriría más trabajo para los enlaces
sindicales) que los sindicatos de estudiantes ofrecieran a todos los centros
educativos actividades en las que se reflexionara sobre los derechos de la
mujer y su discriminación a lo largo de la historia. Entendería que los
estudiantes conminaran a todas las direcciones escolares a llevar a cabo esas
actividades. Incluso comprendería la presencia de piquetes no violentos
(perdón por el oxímoron) que velaran por la efectiva realización de esas
actividades y, en su ausencia, entonces sí, que se negaran al normal desarrollo
de las clases. Pero vaciar las aulas no me parece que consiga nada y ni siquiera
que tenga una meritoria dificultad de convocatoria.
Por
lo tanto, en este día 8, día internacional de la mujer, yo asistiré a mis
clases puntualmente. Como cada mañana, empezaré proyectando una reflexión a mis
alumnos: este lunes será sobre mujeres cuyos inventos forman parte de nuestra
vida cotidiana (la batidora de Lillian
Moller Gilbreth, el lavavajillas, de Josephine
Cochrane, el paraguas o la máquina de escribir, de Beulah Louise Henry, entre otros).
Dedicaré
las clases de Filosofía a hacer reflexionar a mis alumnos sobre la escasez de
mujeres filósofas en la historia de la Filosofía, qué se interroguen por qué, y
les hablaré de algunas de ellas, como Edith Stein, Hannah
Arendt, María Zambrano o Adela Cortina.
Finalmente,
en la clase de Historia recordaremos la lucha por el sufragio femenino en el
mundo, y cómo se consiguió éste en España durante la segunda república.
Sinceramente,
creo que de este modo y no haciendo huelga contribuyo más y mejor a la defensa
de la dignidad y de los derechos de la mujer.
¡Va
por vosotras!
No hay comentarios:
Publicar un comentario