BON NADAL / FELIZ NAVIDAD. Dmp36.

Potser no ens ho acabem de creure, no ho acabem de pair. Ens hauria agradat més que vingués d’un altre planeta, que tingués uns superpoders que li haguessin permès d’enfrontar-se a tot allò a què nosaltres no ens podem enfrontar. I no obstant, Ell es va enfrontar a les mateixes coses a què nosaltres ens enfrontem, com qualsevol de nosaltres. Ell es va fer un de nosaltres, amb la nostra feblesa, del pessebre fins a la creu. Tot ho va patir com ho patim nosaltres.

Però això tal vegada ens molesta, perquè ens transmet un missatge molt clar: si Déu és un de nosaltres, si és com qualsevol de nosaltres, hem de saber descobrir Déu en qualsevol de nosaltres, en tots aquells que tenim al voltant. En aquell que em sobrepassa a l’autopista a gran velocitat i al qual escridasso: “Imbècil!”, Déu hi és present. En la dona que demana almoina a la vorera, al costat del súper, i a la qual no sóc capaç d’aguantar la mirada, Déu hi és present. En aquell que em dóna la mà quan he caigut i en el lladre que em roba la cartera dins el metro, Déu hi és present. En nosaltres mateixos, amb les nostres virtuts i els nostres defectes, Déu hi és present. Déu s’ha fet home i és present en qualsevol home i en qualsevol dona. Això és Nadal.

Nadal no és la celebració edulcorada que repetim any rere any, sense que passi res, sense que res no canviï. Nadal és un terratrèmol, una sotragada de la nostra consciència. És més fàcil, molt més fàcil, reconèixer Déu en els Sagraments, en l’Hòstia consagrada, en les imatges, bé del Nen o bé del Crucificat, que no pas agenollar-nos davant el veritable misteri: la presència de Déu en cada home, en cada dona; sense cap superpoder, amb la feblesa pròpia de la nostra condició, amb la història personal de cadascú, amb les nostres grandeses i les nostres misèries. Amb tot allò de bo que trobem en nosaltres, però també amb allò dolent. Amb tot allò de bo que trobem en els altres, però també amb allò dolent, perquè “Ell carregà amb els nostres pecats”. (Is. 53, 1)

Déu hi és en cada humà. I el dia que ens ho acabem de creure trobarem de debò el Cel a la Terra, que això és Nadal, i no pas una altra cosa.

Luis María.

_______________________________________

Quizá no nos lo acabamos de creer, no lo acabamos de digerir. Nos habría gustado más que viniera de otro planeta, que tuviera unos superpoderes que le hubieran permitido enfrentarse a todo aquello a que nosotros no nos podemos enfrentar. Y, no obstante, Él se enfrentó a las mismas cosas a las que nosotros nos enfrentamos, como cualquiera de nosotros. Él se hizo uno de nosotros, con nuestra debilidad, del pesebre hasta la cruz. Todo lo sufrió como lo sufrimos nosotros.

Pero eso, en ocasiones, nos molesta, porque nos transmite un mensaje muy claro: si Dios es uno de nosotros, si es como cualquiera de nosotros, hemos de saber descubrir a Dios en cualquiera de nosotros, en todos los que tenemos alrededor. En aquél que me adelanta en la autopista a gran velocidad y al que grito: “¡Imbécil!”, Dios está presente. En la mujer que pide limosna en la acera, junto al súper, y a la que no soy capaz de aguantar la mirada, Dios está presente. En aquél que me da la mano cuando he caído y en el ladrón que me roba la cartera en el metro, Dios está presente. En nosotros mismos, con nuestras virtudes y nuestros defectos, Dios está presente. Dios se ha hecho hombre y está presente en cualquier hombre y en cualquier mujer. Eso es Navidad.

Navidad no es la celebración edulcorada que repetimos año tras año sin que pase nada, sin que nada cambie. Navidad es un terremoto, una sacudida de nuestra conciencia. Es más fácil, mucho más fácil, reconocer a Dios en los Sacramentos, en la Hostia consagrada, en las imágenes, bien del Niño o bien del Crucificado, que arrodillarnos ante el verdadero misterio: la presencia de Dios en cada hombre, en cada mujer; sin ningún superpoder, con la debilidad propia de nuestra condición, con la historia personal de cada uno, con nuestras grandezas y nuestras miserias. Con todo lo bueno que encontramos en nosotros, pero también con todo lo malo. Con todo lo bueno que encontramos en los demás, pero también con todo lo malo, porque “Él cargó con nuestros pecados”. (Is. 53, 1)

Dios está en cada humano. Y el día que nos lo acabemos de creer encontraremos, de verdad, el Cielo en la Tierra, que eso es Navidad y no otra cosa.

Luis María.