jueves, 8 de julio de 2010

PER QUÈ NO PENSO ANAR A LA MANIFESTACIÓ. Dmp53.

Catalans:


Us respecto a tots. A tots. Als que vàreu anar a votar en el referèndum sobre l’actual Estatut d’Autonomia de Catalunya (2.569.268; el 49’41%) i als que no vàreu anar a votar (2.630.162; el 50’59%). Respecto aquells que vàreu votar a favor (1.881.765; el 73’9%) i aquells que vàreu votar en contra (528.472; el 20’76%). També aquells que vàreu decidir votar en blanc (135.998; el 5’34%). Fins i tot aquells el vot dels quals va resultar nul (23.033; el 0’9%).




Us respecto a tots. No són només paraules, ha estat la meva actitud en els més de 20 anys que porto a Catalunya, en els quals crec haver demostrat respecte e interès per la vostra llengua, per la vostra cultura i per les vostres institucions (jo sí que vaig anar a votar en el referèndum sobre l’Estatut). Encara més, podria considerar-me jo mateix català, perquè ja he viscut aquí més temps que en cap altre lloc, aquí he contribuït amb la meva feina a la millora d’aquesta societat i aquí he pagat sempre els meus impostos. Però em dirigeixo a vosaltres en tercera persona, posant-me la vena abans de la ferida: sé que més d’un em dirà que jo opino tal como ho faré a continuació perquè no sóc català de mena.


Us respecto a tots, però us demano un favor: no em feu combregar amb rodes de molí. Per a mi hauria estat més fàcil callar, perquè sé que això que diré en aquest escrit no és políticament correcte i, fins i tot, pot molestar alguns de vosaltres. Però m’he decidit a parlar perquè el passotisme mai no ha estat el meu estil i perquè penso que, com jo, estem uns quants en aquesta terra, que pensem diferent de la mentalitat imperant sense que això signifiqui, necessàriament, que som uns “trogloditas mesetarios” o uns “fatxes del PP”.


La meva decisió és clara: No penso participar a la manifestació en defensa de l’Estatut. I no ho penso fer per una raó molt senzilla, que a mi em sembla de pura lògica i coherència. Una llei és constitucional si s’ ajusta a la Constitució i no ho és en cas contrari. Res no té a veure en aquest assumpte qui l’hagi aprovat (una cambra legislativa, és clar) ni qui l’hagi referendat. Potser l’error (interessat) està en el fet de no suprimir la vigència d’una llei quan està recorreguda davant el Tribunal Constitucional.


A tots els Estats federals, quan un dels estats federats aprova una llei contrària a la Constitució, l’Estat federal té mecanismes per anul·lar-la. (Ho acabem de veure als EUA, per exemple, amb la qüestió de les armes). I Espanya ni tan sols és un Estat federal, tot i que moltes de les seves autonomies tenen un nivell d’autogovern superior al de molts estats membres d’estats federals. Si qualsevol altra autonomia espanyola (posem, per cas, la de Madrid amb l’Esperanza al capdavant) aprovés una llei o un estatut en el qual es recollís la pena de mort, tots correríem a portar-la davant el Tribunal Constitucional, perquè la nostra Constitució no contempla la possibilitat de la pena màxima.


Per tant: no considero vàlid l’argument que aquest Estatut no pot ésser declarat inconstitucional perquè ha estat aprovat en referèndum.


Un altre assumpte diferent és la composició i el funcionament del Tribunal Constitucional espanyol. Aquí us podria donar la raó en uns quants aspectes, per exemple, la vergonya que suposa haver esperat gairebé quatre anys la sentència. Però allò coherent seria oposar-se sempre a aquesta composició i funcionament (a la manera d’escollir els seus membres, per exemple) i no només quan la seva sentència pot afectar els meus interessos. I oposar-se no vol dir només parlar-ne en contra, sinó presentar accions o propostes legislatives per canviar-lo o, si més no, no participar-hi activament a la seva renovació buscant, fins i tot, poder tenir-ne algun jutge que ens representi (que és allò que fan la majoria dels partits polítics).


Llavors el vostre argument és: Nosaltres decidim; si això és el que vol Catalunya, ningú no pot oposar-s’hi. Un argument fal·laç. Sempre és molt perillós quan algú s’arroga la representació d’un poble i parla en el seu nom. Qui és Catalunya? Quants són els seus habitants? Quants d’aquests van parlar en el referèndum? Quants van votar a favor d’aquest Estatut? Encara més: Per què el nombre de persones que voten (que votem) a les eleccions autonòmiques sempre és molt inferior al d’aquells que voten (que votem) a les generals?


Dit això, vull deixar molt clar: accepto la legalitat vigent i, per tant, tinc clar que al referèndum va guanyar el sí; el seu resultat no estava lligat a un mínim de representativitat. Accepto els seus resultats. (Tot i que em costa comprendre aquells amics meus que ara em criden a la manifestació però aquell 18 de juny de 2006 es van estimar més anar a la platja que no pas anar a votar).


Sé que alguns pensareu que defenso les posicions del PP. A Catalunya ja és habitual desacreditar algú titllant-lo de pepero, oblidant, per exemple, que aquest partit no obté uns resultats tan diferents dels d’ERC (que, a més, curiosament, va demanar el no al referèndum i ara encapçala la defensa de l’Estatut).


Vull deixar clar que no sóc pas del PP (perquè no em sento completament representat per cap partit), però no podem oblidar que el PP representa un grapat de gent en aquesta terra. Puc confessar, això sí, que de vegades he votat el PP: a les darreres eleccions generales, per exemple. A mi ZP mai no va aconseguir engalipar-me amb el seu talante, que res no volia dir; almenys, res de bo… Sóc dels qui pensen que, tot i que la crisi és internacional, no estaríem com estem si haguéssim tingut un altre govern menys erràtic. Però aquest és un altre assumpte…


Vull deixar clar que, a la qüestió catalana, no comparteixo les tesis del PP. Més aviat estic d’acord amb IU. En aquest mateix blog ja vaig escriure (novembre 2009) la meva defensa de la nació catalana, tot i que entenc que potser això no hi cap a l’actual Constitució. Jo crec que Espanya ha de caminar cap a l’Estat federal. Crec que seria la manera d'encaixar aquells pobles que aspiren a la seva sobirania i, al mateix temps, no considero que això sigui contrari a la unitat d’Espanya ni a la seva pròpia història. (N’hi ha prou amb recordar que, a l’inici, els reis de la monarquia hispànica no eren reis d’Espanya, sinó reis de Castella, Aragó, Navarra, etc., i a cadascun d’aquests regnes havien de jurar els propis furs i institucions).[1] Defenso, doncs, que allò que cal fer és reformar la Constitució (o, fins i tot, fer-ne una de nova) i no pas forçar l’actual a dir allò que, en realitat, no diu.


No crec que el responsable de tot aquest embolic (com sempre se’ns vol fer entendre) sigui el PP, per haver presentat un recurs davant el Tribunal Constitucional. Cal recordar que també hi ha d’altres recursos: el del defensor del poble, socialista, o el del govern d’Aragó, també socialista, per exemple. Sí que crec que el responsable de tot aquest embolic és el Partit Socialista, que a Catalunya ha volgut ésser més catalanista que els catalanistes, quan el gruix dels seus votants no ho són. El Partit Socialista que, a Catalunya, es presenta sota dos sigles unides PSC-PSOE. Qui representa ara els que van votar aquelles llistes? Els membres del PSC que encapçalen la crida a la manifestació o els membres del PSOE que, en diferents llocs d’Espanya, es manifesten d’acord amb la sentència? Que presentin dues llistes (una del PSC i una altra del PSOE) a veure quina guanya a Catalunya. Però no ho faran perquè guanyés la que guanyés, ells sortirien perdent.


Sóc dels qui opinen que ha estat, sobretot, la irresponsabilitat del president del govern espanyol, senyor Rodríguez Zapatero, qui ens ha ficat en aquest embolic, perquè en aquesta (com a tantes altres qüestions) va voler acontentar tothom i va prometre allò que no podia prometre (“respectaré l’Estatut que surti del Parlament de Catalunya”.)


Escric tot això quan acabo de tornar a casa entre l’esclat d’alguns coets i el soroll de clàxons celebrant l’accés de la selecció espanyola de futbol a la final del mundial de Sud-àfrica. No ho oblideu: aquests també són catalans.


Sento haver-me estès tant, però hi ha coses que no es poden resumir en un sí o un no, per més que als nostres polítics els convingui l’alineació pura i dura: “a favor” o “en contra”. Però aquesta alineació, en el fons, és alienació. I no vull empassar-me-la.




Barcelona, 7 de juliol de 2010.


[1] Títols del rei d’Espanya: Rei de Castella, de Lleó, d’Aragó, de les Dues Sicílies, de Jerusalem, de Navarra, de Granada, de Toledo, de València, de Galícia, de Mallorca, de Menorca, de Sevilla, de Sardenya, de Còrdova, de Còrsega, de Múrcia, de Jaén, dels Algarves, de Algesires, de Gibraltar, de les Illes Canàries, de les Illes Orientals i Occidentals, de les Illes i del Continent Oceànic; Arxiduc d’Àustria, Duc de Borgonya, de Brabante, de Milà, d’Atenes i de Neopàtria; Comte d’Habsburg, de Flandes, del Tirol, del Roselló i de Barcelona; Senyor de Biscaia i de Molina.

17 comentarios:

Anónimo dijo...

Jo tampoc aniré, lluis maria. però crec que per motius molt diferents als teus.
Estic molt decebut dels polítics catalans. I puc dir-ho jo, perquè he estat molt implicat a nivell local quan a l'Ajuntament de sant feliu de Llobregat governava ICV essent alcalde Francesc Baltasar, actual conseller de Medi Ambient i habitatge. Amb qui continua lligant-me una bona amistat personal, però això no resta que políticament m'hagi decebut sobremanera.
Estic decebut d'uns polítics, com CiU que ha fet servir els vots del PP per a governar Catalunya quan l'ha interessat o quan l'ha necessitat, i ara vol sortir a cridar contra una sentència moguda pel PP.
Estic decebut d'uns polítics, com el PSC, de qui esperava una política social més forta i sincera i han continuant fent una política de privilegis.
No m'han decebut els polítics d'Esquerra Republicana perquè aquests no tenen la categoria o la capacitat per a decebre'm.
Aquests ja ni els tinc en compte.

Però, al mateix temps, vull dir-te Lluis Maria que considero a l'actual Tribunal Constitucional totalment carent de legitimitat per a derimir sobre aquest assumpte o qualsevol altre.

Ha estat lamentable el que han fet fins el dia que va sortir la sentència.
Un tribunal Constitucional manegat pels dos grans partits.

és intolerable. I, ja que, de fet, els dos partits majoritaris han quedat satisfets amb la sentència.

No et sembla, Lluis Maria, que tot això sona a "apaño" com en los partidos de fútbol?

Jo tampoc aniré. Però ja veus que els meus motius són totalment diferents als teus.

Una braçada ben forta

JOAN ZAPATERO

Ramon dijo...

Callar!
Callar es precisament el q mai ha fet la gent de dretes. Son la gent provocadora, la gent q sempre ha de dir la última. Sempre volen imposar la seva voluntat sobre la dels altres. Només cal q miris en les eleccions els q quasi mai varien els seus vots son els partits d’extrema dreta pq sempre els voten la mateixa gent, i aquests com tu si q mai falten a votar.
No sé pq has fet aquesta introducció com si t’hagués costat tant de mantenir-te callat. Potser es per crear més la sensació de q els catalans som uns intolerants i no deixem expressar a els altres. Aquesta manera de fer sentir al lector de q escrius en clandestinitat dient coses prohibides no sigui q els catalans et vinguin a fer una cara nova, com si fóssim de la màfia italiana.
Escriure en català un article així no és més q una pedanteria més volen dir mireu q català sóc q ve q parlo el català. Mireu jo sóc català i penso tot això. Aquestes ànsies de voler remarcar q tu ja ets català pq domines un idioma no es més q una estupidesa més. Ser català és molt més q dominar el idioma. Molt més q portar vivint a Catalunya molts anys. Molt més q pagar els impostos aquí.
Qui es Catalunya? Espero q molts com tu NO

Ramon dijo...

L’altre dia vaig escoltar un exaltat per la radio q deis: “ Los profesores enseñan catalán y nacionalismo en las escuelas y por eso hay tantos nacionalistas en Cataluña” veig q aquest comentari no anava per tu. Sort q hi ha professors com tu per contrarestar.

Anónimo dijo...

quina mala imatge donem de nosaltres mateixos quan l'unic argument que trobem es el insult

Anna dijo...

Jo sí que hi aniré, a la manifestació. Hi aniré perquè personalment em sento maltractada, humiliada, menystinguda, ofesa per una Espanya rància i interessada que no ens estima (crida al boicot dels productes catalans quan li convé), però que sap que malgrat tot ens necessita (mireu la contradicció que els suposa “la roja”, per exemple!) i per això mateix només sap recórrer a l’insult, la desacreditació i la provocació.
Hi aniré malgrat tot, malgrat hi vagin també els politics catalans ineptes que no han sabut gestionar ni defensar l’encaix de Catalunya amb Espanya i que pel que sembla tampoc tenen gaire interès a fer-ho, preocupats com estan per guanyar vots a costa de desacreditar el contrari en comptes de preocupar-se per treballar honestament pel país. Sí, els hem triat democràticament, ves per on, però ningú ha dit que siguin els millors: ara per ara són els menys dolents, perquè on és l’alternativa?
Sí, em sobren tots aquests polítics que només hi aniran a fer-se la foto per quedar bé. Crec que hauria de ser una manifestació de ciutadans anònims, una manifestació popular del descontentament envers la política espanyola i també de la catalana. Ni uns ni altres han demostrat saber-ne, i per això mateix hem de sortir al carrer i fer-ho saber.
Sé que parlo des del cor més que des de la raó, però és així com ho sento; hem de dir que ja està bé de deixar-nos trepitjar sense dir res: som una nació i nosaltres decidim!

Anna Tomàs

Anónimo dijo...

Gracies per aquestes reflexions tan encertades, Lluis Maria.

Jo en un principi, pensava anar a la manifestació perque des de fa molts anys hem sento avassallada per la resta d'espanyols a qui els sembla que ser català sigui com una especie de malatia a estingir. Ens diuen nacionalistes quan els mès nacionalistes son ells, no vulguen acceptar que, dins de la pluritat dels pobles d'aquesta terra, n'hi han que tenen una llengüa pròpia i diferent d'ells.Penso que per una bona convivència, el secret es el respecte mutu (que s'ens exigeix als catalans envers la resta d'espanyols, però no pas a l'inversa).

Bé dons jo, passades aquestes setmanes en que hem vist fer el ridícul a aquestes persones que s'autoanomenen "representants dels catalans" no aniré a la manifestació per dos raons molt clares: no vull recolzar a una panda de persones que nomès volen "xupar 1er plano" en la foto i que no son capaços, ni per un cop, d'anteposar el interesos d'una nació (que diuen que representen) davant dels seus interosos particulars. Tampoc i aniré per una segona raó. En aquests moments de crisi que tanta gent no arriba a final de mes, no saben fer res mes que donar-se les culpes mutuament en contes de prendre mesures realment eficaces i que ajudin a solucionar el problema.
Bé, com que un cop mes els nostres polítics m'han decebut, no els hi penso fer el joc anant a una manifestació en la que nomès volen demostrar que la gent els segueix. Dons jo NO. JA EN TINC PROU.
Elisabet.

Anna Clorofil.la dijo...

Bé, jo també com l'Anna estic molt decebuda de tota la classe política catalana i tot i que anar a la "mani" sigui en certa manera "fer-lis el joc" en aquesta colla...n'estic cansada i tipa de l'actitud cap als catalans i Catalunya!, de que tothom s'hi atreveixi sense cap mena de respecte moltes vegades, nosaltres no som perfectes i de ben segur fem coses malament pero no es pot promoure la fòbia i l'anticatalanisme com a moneda de canvi polític i el recurs contra l'estatut del PP forma part d'aquesta estratègia, per que ha acceptat l'estatut andalús sense problemes quan sembla que és molt semblant al nostre?. Respecto les teves opinions pero jo no votaré mai al PP entre altres coses perque no tenen molts d'aquests valors que tu tan bé exposes en els teus escrits (he començat a llegir el teu darrer llibre).
Jo aniré a la "mani" simplement per una qûestió de dignitat, no tinc gaires vies més per expresar el cansament i la decepció que sento davant el nostre "no encaix" amb Espanya.

Lluís dijo...

Catalans, ara és el moment de treure les ungles i no d'amagar-se a casa!

O és que creieu que els espanyols no farien l'equivalent si fos contra ells aquesta agressió? Recordeu quina reacció hi va haver amb el del Perejil?

Doncs ara ens toca a nosaltres! Oblideu les batalletes dels polítics és una qüestió de dignitat i de sentiment català.

Defensem la nostra terra que ens l'estan trepitjant a la cara.

Ser català és un sentiment i no entén de raons.

Sóc català i punt, i penso anar a la manifestació.

Ni PP ni PSOE, tots són la mateixa merda. El problema és Espanya i que no volem encaixar en aquesta Espanya.

Si tant fàstig us fem, expulseu-nos de la vostra merda de país. Colla de ganduls! Que no feu més que "chupar del bote".

Apa, bona nit.

Lluís

Anna Clorofil.la dijo...

Com que en els catalans també se'ns acusa de victimistes i paranoics, i sense ànims d'anar donant voltes en el tema i tan sols a tall d'exemple,en la seva columna de "La Vanguàrdia" d'ahir, la Pilar Rahola comentava un article del Sànchez Dragó en "El Mundo" dient que els catalans som uns "nazis", com s'ho prendrien ells si el comentari aquest s'hagués fet en un diari "seriós" d'aqui respecte als espanyols?, es el que deia ahir tothom s'hi atreveix, ja està bé!

Anónimo dijo...

Veig que el fet de que els polítics catalans amb la seva actitud ens hagin decebut fa que alguns hagin decidit no anar a la "mani" tot i tenir raons per fer-ho. Quan es va votar l'estatut, molta gent es va abstenir, va votar en blanc o no va anar a votar per aquest mateix motiu o perque volien "més", tot i creure en la necessitat d'un nou estatut i un nou acord de relacions amb Espanya,, doncs bé aquesta baixa xifra de participació és una de les coses que ara se'ns retreu, quin estatut defensem si no vam anar a votar? i la conclusió que en treuen és que vam passar del tema o que tot ens era igual i que les coses no són el que semblen..., ens pot passar el mateix si la manifestació no es massiva per això tot i que teniu més raó que un sant sobre el patètic espectacle dels nostres polítics aquests dies,penso que cal una manifestació unitària i contundent.

Anónimo dijo...

Hola Luis he leído con atención lo que has escrito y puedo decir que estoy de acuerdo con el 70% de lo que comentas, pero sí hay una cosa que no puedo pasar por alto y te quiero reseñar. Es la siguiente: creo que has querido estar del lado de todos y eso querido amigo es imposible. Los catalanistas dirán si lo leen que eres un español de mierda (por catalanista me refiero a los JERC), los catalanistas de CiU públicamente dirán que te respetan, pero en petit comité te dirán español de mierda y harán leyes para que o te conviertas o no te sientas cómodo, vamos lo mismo que ERC pero sin insultar.
Y a los que somos españoles (como yo) y desde luego no compartimos para nada la cultura catalán, (yo también llevo 20 años, pago impuestos y respeto a los catalanes como mínimo mucho más de lo que ellos me han respetado a mí y a los que pensamos diferente a ellos), porque supongo que te has dado cuenta que respetar lo que se dice respetar aquí en Cataluña no se respeta mucho y si quieres te puedo poner cientos de ejemplos. Hoy en día que se nos llena la boca de decir que no somos homófobos ni racistas ni machistas etc, y que somos demócratas tenemos una sociedad donde hablar español está muy mal visto y donde hay una cadena que la pagamos todos (TV3) donde los chorizos, violadores, gente de mal vivir, hablan español “qué curioso ¿no? “, donde te recuerdan directa e indirectamente que nuestra lengua es el catalán (y digo yo, ¿nuestra?, será la suya ) y donde en los colegios públicos, que pagamos todos no sólo los catalanistas, el mundo empieza en los Pirineos y termina en el Ebro, por todo ello creo que es imposible estar en todos los bandos y además yo creo que es de cobardes intentar agradar a todos. Por eso te indico que lo correcto es decir la verdad o por lo menos tu verdad y no contar las cosas suavizándolas, para eso ya tenemos a los periódicos de tirada nacional y a la gran mayoría de pensadores de este tiempo, esa postura es comparable a la de los homosexuales que se casan para no defraudar a la familia y mantienen su verdadero amor escondido en el armario. Hay que ser valiente y salir del armario, esta expresión gusta mucho en nuestros días pero querido Luis hay muchas clase de armarios y uno es el que VIVIMOS EN CATALUÑA MUCHAS PERSONAS.
Sin más un saludo y sobre todo si en algo te he ofendido perdona, no era mi intención, simplemente era un pequeño comentario que te hago como amigo que creo que somos. un saludo.
Posdata: Como digo yo siempre, más vale un día de de pie que 500 arrodillado. Solo hay una cosa que a mí me haría estar arrodillado toda la eternidad y eso es mi hijo, por los demás, trabajo, casa, mi vida no estaría ni 5 minutos arrodillado.

Anónimo dijo...

qe verguenza todos los periodicos catalanes de hoy komo si los 7 millones de katalanes hubieran botado el estatut y hubieran votado si. seve que los demas no existimos aqui.

Anónimo dijo...

a mí, personalmente, tu extenso, tedioso, narcisista e innecesario texto, tan solo me hace pensar en el inefable montilla del programa polonia.
"Catalans, Catalanas".
Por cierto, de éstas últimas te has olvidado.
Un cordial saludo.

inma dijo...

hola Luis soy inma nacida en madrid ,vivo en zaragoza,y .independiente de todo esto,me da pena no poder expresar mis OPINIONES sin que te ataquen.Donde esta la libertad de opinion por la que tanto han luchado .yo tengo mis ideas,pienso que los catalanes son de mi pais, y por eso soy del BALSA,Pero no por eso pienso atacar a nadie. Ese pais que decis Cataluña funciono por muchos extranjeros españolitos y eso no deviera olvidarse. Mi familia lleva toda la vida en barcelona, trabajando en las aguas.
EN VEZ DE ESTAR CADA DIA MAS UNIDOS CON EL SER HUMANO, CADA DIA LOS APLASTAMOS MAS.A MI NO ME IMPORTAN DE DONDE SOY ,CON MI LENGUA SE QUE ME ENTIENDE MI PAIS INCLUIDOS LOS CATALANES, Y ESO ES LO UNICO QUE DEBIERA IMPORTAR.ENTRE TODOS SEGUIR SACANDO EL PAIS ADELANTE.lUIS HE VIVIDO MUCHO Y TE ASEGURO QUE ME DA PENA LO CRUEL QUE PUEDE SER EL SER HUMANO.vIVA LA LIBERTAD DE EXPRESION PERO SIN HACER DAÑO A NADIE.ME GUSTAS POR LO INTEGRO QUE ERES Y ESO HACE QUE TE RESPETE MUCHO MAS Y QUE ME DE IGUAL DONDE VIVAS UN BESO

Lluís dijo...

Algunos datos para los exaltados españolistas, que tanto os gusta manipularlos o interpretarlos tendenciosamente, como hace el propio blogger:

- Habitantes en Catalunya 2010: 7.505.000 personas

- Habitantes de Catalunya originarios de Africa: 304.976

- Votantes del PP en las últimas votaciones al Parlament: 313.479

Como comprenderéis, no legislaremos para proteger a semejantes minorías.

Es que si nos ponemos a hacer caso a las reivindicaciones de grupos minoritarios como los vuestros, tendremos que acabar poniendo mezquitas y aceptando el árabe como la lengua oficial de Catalunya.

Por favor, una vez más, déjennos en paz y expúlsennos de su país que estaremos mucho mejor.

Lluís

Anónimo dijo...

Imma nacida en Madrid, todos queremos la libertad de expresión pr el autor tb ofende a los catalanes!

Anónimo dijo...

Sí lluís, i votants d'ERC 414.067. o sigui que no es tna gran la diferencia, q es el que diu en lluís maria