lunes, 4 de febrero de 2013

CARNAVAL. Dmp95.


CARNAVAL
                                                       
Aquesta setmana comença el carnaval, tot i que, per una qüestió turística i monetària, hi ha llocs on ja ha començat fa dies i d’altres on l’allarguen més enllà del dimecres de cendra. (Passa igual que amb la “setmana fantàstica” de El Corte Inglés, dura vint dies). Però, tradicionalment, el carnaval comença el dijous abans de Quaresma (dijous gras) i acaba amb l’inici de la Quaresma, el dimecres de cendra.

Quan la Quaresma era un temps de penitència, abstinència, dejuni i molts sacrificis més, el carnaval era un moment de disbauxa on la gent es permetia tot allò (i més) que tindria prohibit durant els següents quaranta dies. Avui, però, vivim una cultura de l’oci i del divertiment en la que allò que ens sobren són excuses i motius per sortir de festa i divertir-nos. El carnaval només n’és un més.

El carnaval és la festa de les disfresses, com si potser molts no hi anessin disfressats cada dia. Tinc la sensació que l’autenticitat s’està perdent una mica i ens envaeix allò “políticament correcte”. Molta gent té vàries cares i sap molt bé quina ha de mostrar a cada moment; té moltes disfresses i sap quina vestir-se a cada circumstància. Sovint, hi ha alumnes que es comporten d’una manera amb la tutora i d’una manera diferent amb una altra professora. O alumnes modèlics a l’escola, però que fora d’ella tenen un comportament poc modèlic. I no parlem només d’escola, també del comportament a casa, amb la família, o fora d’ella...

Hem de recuperar l’autenticitat, tot i que he de reconèixer que, en general, els joves en teniu molta. Però, si us plau, no l’hem de confondre amb la mala educació. Comportar-se amb educació no és hipocresia, no és disfressa; és respecte als altres. Quina llàstima que quan un alumne és educat alguns companys pensin que és un pilota...

BON CARNAVAL!!!

***************************************


Esta semana empieza el carnaval, aunque, por una cuestión turística y monetaria, hay lugares donde ya ha comenzados hace días y otros donde lo alargarán más allá del miércoles de ceniza. (Pasa igual que con la “semana fantástica” de El Corte Inglés, que dura veinte días.) Sin embargo, tradicionalmente, el carnaval empieza el jueves anterior a la Cuaresma (jueves lardero) y acaba con el inicio de la Cuaresma, el miércoles de ceniza.

Cuando la Cuaresma era un tiempo de penitencia, abstinencia, ayuno y muchos sacrificios más, el carnaval era un momento de desenfreno en el que la gente se permitía aquello (y más) que tendría prohibido durante los siguientes cuarenta días. Hoy, sin embargo, vivimos una cultura del ocio y de la diversión en la que nos sobran excusas y motivos para salir de fiesta y divertirnos. El carnaval sólo es una más.

El carnaval es la fiesta de los disfraces, como si, tal vez, no fuéramos ya disfrazados cada día. Tengo la sensación de que la autenticidad se está perdiendo un poco y nos invade lo “políticamente correcto”. Mucha gente tiene varias caras y sabe muy bien cuál tiene que mostrar en cada momento; tiene muchos disfraces y sabe cuál vestir en cada circunstancia. A menudo, hay alumnos que se comportan de una manera con la tutora y de otra diferente con otra profesora. O alumnos modélicos en la escuela, pero que fuera de ella tienen un comportamiento poco modélicos. Y no hablemos sólo de la escuela, también del comportamiento en casa, con la familia, o fuera de ella…

Tenemos que recuperar la autenticidad, aunque tengo que reconocer que, en general, los jóvenes tenéis mucha. Pero, por favor, no la tenemos que confundir con la mala educación. Comportarse con educación no es hipocresía, no es disfraz; es respeto a los demás. ¡Qué lástima que, cuando un alumno es educado, algunos compañeros piensen que es un pelota…!

¡Buen carnaval!


No hay comentarios:

VISITES / VISITAS des de 19/06/2007