domingo, 24 de febrero de 2013

CORRUPCIÓN. Dmp97.


CORRUPCIÓ
                                                       
La corrupció dels polítics està tan estesa, que és fàcil generalitzar i posar-los a tots al mateix sac. No seré jo qui els defensi i, evidentment, sóc partidari que aquells que han comès un delicte siguin jutjats i condemnats, per molt alt que sigui el càrrec que ocupen, molt gran el seu poder o la seva fortuna. No els defensaré, doncs, però tampoc no m’apuntaré al “pim-pam-pum” contra els polítics.

No ho faré perquè sempre he cregut que tota generalització és injusta. No tots els polítics són iguals, com no ho són pas tots els joves, o tots els professors, o tots els pares... Per una altra banda, crec que no hem d’oblidar que els polítics no venen de l’espai, d’un altre planeta, sinó que són gent de la nostra terra, del nostre país. Vull dir amb això que si és cert que la corrupció està molt estesa entre ells, potser és que ho està entre tots nosaltres.

Podem parlar, per exemple, de quants ciutadans eviten pagar impostos. Amb IVA o sense IVA?, és una pregunta habitual. Quanta gent és capaç de respondre: Amb IVA? Només és un exemple, però en podria posar molts, fins i tot de la nostra vida quotidiana. Entre nosaltres passa que un alumne oblida un mòbil en una aula, se’n recorda als cinc minuts però quan torna a aquella aula el seu mòbil ja no hi és. Per suposat, ningú no el porta a la recepció o a direcció perquè es busqui el seu amo. Si entre nosaltres tenim gent capaç d’apropiar-se d’un telèfon que no és seu sense cap càrrec de consciència, què no farien aquests si tinguessin al seu abast les responsabilitats i els diners que tenen els polítics?

Criticar els polítics és fàcil i és cert que s’ho mereixen. Però les vertaderes revolucions sempre han vingut d’abaix. El primer que cal fer és viure com volem que visquin els nostres polítics.




CORRUPCIÓN
                                                       
La corrupción de los políticos está tan extendida que es fácil generalizar y ponerlos a todos en el mismo saco. No seré yo quien los defienda y, evidentemente, soy partidario de que aquellos que han cometido un delito sean juzgados y condenados, por muy alto que sea el cargo que ocupan, muy grande su poder o su fortuna. No los defenderé, pues, pero tampoco me apuntaré al “pim-pam-pum” contra los políticos.

No lo haré porque siempre he creído que toda generalización es injusta. No todos los políticos son iguales, como no lo son todos los jóvenes, ni todos los profesores, ni todos los padres… Por otro lado, creo que no hemos de olvidar que los políticos no vienen del espacio, de otro planeta, sino que son gente de nuestra tierra, de nuestro país. Quiero decir con esto que si es cierto que la corrupción está muy extendida entre ellos, quizá es que lo está entre todos nosotros.

Podemos hablar, por ejemplo, de cuántos ciudadanos evitan pagar impuestos. ¿Con IVA o sin IVA? es una pregunta habitual. ¿Cuánta gente es capaz de responder: Con IVA? Sólo es un ejemplo, pero podría poner muchos, incluso de nuestra vida cotidiana. En mi escuela pasa que un alumno olvida su móvil en un aula, se da cuenta a los cinco minutos, pero cuando vuelve a aquella aula su móvil ja no está. Por supuesto, nadie lo lleva a recepción o a dirección para que se busque a su dueño. Si entre nosotros tenemos gente capaz de apropiarse de un teléfono que no es suyo sin ningún cargo de conciencia, ¿qué no harían éstos si tuvieran a su alcance las responsabilidades y el dinero que tienen los políticos?

Criticar a los políticos es fácil y es cierto que se lo merecen. Pero las verdaderas revoluciones siempre han venido desde abajo. Lo primero que hay que hacer es vivir como queremos que vivan nuestros políticos.

1 comentario:

Anónimo dijo...


Si, estoy de acuerdo, pero algo se tendrá que empezar a hacer, o mejor empezar a cambiar desde el ámbito educativo. ¿Ya se tiene un plan especial?