lunes, 4 de agosto de 2014

ISRAEL I PALESTINA, ENÈSIM ASSALT. Dmp140.

Per als que ja tenim una certa edat, els enfrontaments entre israelians i palestins són un fenomen recurrent que ha anat desgranant episodis durant la segona meitat del segle XX (o sigui, des de la creació de l'Estat d'Israel). Tristament, aquest estiu s'ha produït l'enèsima versió d'aquest conflicte que, al que es veu, s’estendrà també al llarg del segle XXI.

És evident que algunes coses es van fer malament des de l'inici, però em sorprèn que, després de més de 60 anys, encara no haguem estat capaços de redreçar-les; com em sorprèn que sempre siguin els àrabs els que iniciïn les agressions i els que acabin perdent. Així està sent una vegada més, encara que en aquesta ocasió (això va començar a ser així des de la intifada que es va perllongar de 1987 a 1993) els israelians estan guanyant la batalla de les armes però els palestins guanyen la de l'opinió pública (almenys aquí a Europa).

Després de tot el mes de juny veient imatges i coneixent successos terribles, un bon llistat de preguntes m'assalta. 

ü  Si és de tots coneguda la pràctica invulnerabilitat de l'Estat d'Israel, dotat d'un complexíssim sistema o escut antimíssils, per què algú entre els palestins (suposem que Hamas) s'entesta a atacar llançant petits míssils que no obtenen cap altre resultat que el de "despertar la fera"? Quins interessos ocults mouen aquests atacs, quan és evident que la possibilitat de victòria no està entre ells?

ü  Com és que Hamas, que reconeix entre els seus propòsits fundacionals la desaparició de l'Estat d'Israel i que és considerat un grup terrorista pels EUA, la UE i altres països occidentals, compta amb tant de suport entre l'opinió pública?

ü  Com és que, sent l'Estat d'Israel l'únic país democràtic de la regió, no compta amb aquest mateix suport i en la mateixa mesura?

ü  Com és que, sent Israel un país d'estructures democràtiques, comet els abusos que està cometent en aquest conflicte, per exemple, en atacar escoles i altres llocs ocupats per nens i civils en general? Per què aquesta reacció tan desproporcionada? A què obeeix, si repugna a la raó (almenys, a la meva raó), no sembla ètica i, a més, procura antipaties i resta suports?

ü  Per què tots els intents de propiciar la pau en aquesta regió sempre acaben fracassant en l'últim moment? Només cal recordar la Conferència de Madrid o els Acords d'Oslo. Quins interessos ocults hi ha perquè aquesta pau no sigui real?

ü  Si un dia (i tant de bo sigui així) els governs d’ambdós pobles signa la pau, què caldrà fer perquè aquesta pau habiti també als cors que avui la violència i el dolor té habitats per l’odi?

Podria seguir enumerant més i més preguntes de les que, però, no sé la resposta. Em consolaré pensant que, a Filosofia, solem repetir que, sovint, les preguntes són més importants que les respostes.

No hay comentarios: