Hem començat la Quaresma. Com parlar-ne
sense que soni a qüestió d'església i sagristia? Com donar-li importància sense
que els meus amics que no comparteixen la meva fe em mirin estrany?
I, no obstant, crec que la Quaresma
pot ser vàlida també per a qui no creu, com un temps de reflexió i de canvi,
com un temps per reorientar la pròpia vida, per discernir el que és essencial i
l'accessori, perquè a tots ens passa que, en el dia a dia, hi ha molt d'accidental
que vivim com a fonamental.
La Quaresma pot ser, per a tots, un
temps per reorientar la pròpia vida. Tots necessitem un Nord i hem de saber
redirigir la nostra vida cap a aquest pol, perquè de vegades la vida se'ns
despista. La diferència està en que els que creiem sabem on està el nostre
Nord, en Jesús, i que el canvi no ho opera tant el nostre esforç com la seva
gràcia i el seu amor.
No hay comentarios:
Publicar un comentario