EL SENTIT DE LA CLASSE DE RELIGIÓ. Dmp149.

Avui és divendres sant, el dia en què els cristians commemorem la mort de Jesucrist i, per això, dia festiu en gairebé tots els països de tradició cristiana. Dia que vull aprofitar per reflexionar sobre l'assignatura de religió a l'escola que, un cop més, torna a ser rebatuda (què hi farem, és any d'eleccions...) moltes vegades sense arguments

La vigent Constitució espanyola, en l'article 27, afirma: "Els poders públics garanteixen el dret que assisteix els pares perquè els seus fills rebin la formació religiosa i moral que estigui d'acord amb les seves conviccions".

Els més atrevits gosaran dir que això és una antigalla, una relíquia del franquisme que va aparèixer aquí donat el context històric en què la constitució va ser redactada. Caldrà explicar-los, però, que aquesta redacció gairebé copia el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (adoptat per l'ONU el 1966) i, en definitiva, desenvolupa l'article 26 de la Declaració Universal dels Drets Humans (1948): "Els pares tindran dret preferent a escollir el tipus d'educació que serà donada als seus fills".

Segons tot això, la classe de religió és un dret i no una obligació de tot alumne. Tot centre educatiu ha d'estar obligat a oferir-la però cap alumne ha de ser obligat a acceptar-la. Hem de sobreentendre que, en el cas dels menors d'edat, la decisió correspon als pares. I això és aplicable a totes les religions (almenys, a les majoritàries, per una qüestió pràctica).

M'agradaria que algú m'expliqués què hi ha en tot això d'actitud antidemocràtica o de relíquia del franquisme, època i sistema en els quals s'imposava a tots els ciutadans l'ensenyament d'una única religió, la catòlica, que era l'oficial de l'Estat.

Així, doncs, en un sistema educatiu que permet a l'alumne escollir matèries optatives sobre molt diverses qüestions i camps del saber, no s'acaba d'entendre per què entre aquestes matèries optatives no pugui escollir la religió o per què aquesta hagi de tenir un tractament diferent, per exemple, no sent avaluable.

És veritat que això obliga els professors de religió a no confondre l'assignatura amb la catequesi. La catequesi educa en la fe els qui ja la professen; l'assignatura no ha de presumir la fe en cap dels alumnes als quals transmet en què consisteix el cristianisme, quins valors defensa i com els manifesta.

En els meus molts anys com a professor de religió, he tingut molts alumnes que s'han declarat agnòstics i, fins i tot, ateus, així com a alumnes que professaven altres credos. Mai ha estat un problema per a mi ni per a ells, ja que només he pretès oferir-los els coneixements bàsics perquè la seva opció personal fora feta des del coneixement i, per això, més lliure.

Luis María Llena.

3 d'abril de 2015. Divendres Sant.