miércoles, 6 de julio de 2016

LLARGUES VACANCES D'ESTIU

Imparteixo formació a un grup de professors. Entre ells i jo som 19 dins l'aula. Són poc més de la una de la tarda i la suor em recorre el cos, degota des del meu front. Els miro. Les dones han tret els seus ventalls. Ells, com jo, s'eixuguen el front de tant en tant. Faig per acabar el més aviat possible. A tres quarts de dues marxem. Una alenada d'aire fresc ens rep al passadís. El calendari escolar espanyol, amb àmplies vacances d'estiu, té una tradició i una raó. El nostre clima no ens permet habitar les aules en aquesta data. És clar que hi ha l'aire condicionat, però això perjudicaria la sostenibilitat, la del planeta i la del propi sistema educatiu.

De tant en tant apareixen veus en contra d'unes vacances tan llargues i que, no obstant, a aquells nens que avui són adults queixosos, els encantaven. Em sembla absurd voler igualar-nos a Anglaterra en aquest sentit, escurçant les vacances estivals i imposant una setmana d'elles cada dos mesos, com han decidit a Cantàbria. A més, els pares que avui protesten per aquest llarg estiu també ho farien per cadascuna d'aquestes setmanes quan no sàpiguen què fer amb els seus fills.

També passa amb el futbol. La nostra lliga sempre va començar al setembre i no va necessitar aturada d'hivern. En els últims anys ja comença a l'agost, quan mig país encara està paralitzat per les vacances. Mai em va semblar que fer el que fa tothom fos un bon criteri de conducta.

No hay comentarios:

VISITES / VISITAS des de 19/06/2007