TOTS SANTS I DIA DE DIFUNTS (Dmp-5/18-19)

"L'amor és etern mentre dura". La primera vegada que vaig sentir aquesta frase em va molestar, em va semblar una ironia i una burla cap als que defensem que pot existir un amor per a tota la vida. Amb el temps, vaig descobrir una altra interpretació diferent: el veritable amor sempre té vocació d'eternitat. Encara que un amor es va poder acabar, mentre va durar era un amor per sempre; ningú pot estimar de veritat posant terminis a aquest amor. Quan estimes, estimes per sempre; encara que després passi el que passi...

L'amor de Déu és etern: ens va estimar des de sempre i per sempre. "En això consisteix l'amor, no som nosaltres qui ens hem avançat a estimar Déu, sinó que Ell ens ha estimat primer". (1Jn 4, 10) En l'acte de la creació, també en el de la nostra pròpia creació, aquest amor es va desbordar, es va donar a dojo. I aquest amor, perquè és autèntic, té vocació d'eternitat, és per sempre i, per això, és més fort que la mort.

Celebrar el dia de Tots Sants i el dia de difunts és celebrar que l'amor de Déu, com tot amor veritable, és etern. Aquesta és la garantia que aquest amor es prolongarà més enllà de la mort, perquè no tindria sentit haver estat creats per a la mort. Qualsevol de nosaltres voldria que la persona a la qual estima no morís mai. També Déu ho vol.

Alguns diran que no tenim proves. Qui ha sentit a la seva vida l'amor de Déu les té. Perquè l'amor és etern.