De vegades, els "grans"
homes, aquells que destaquen pels seus triomfs, per exemple en l'esport, ens
sorprenen amb actituds que no es corresponen amb la grandesa que els suposàvem:
esportistes que fan trampes, que es deixen arrossegar per la violència, que
cometen faltes o delictes fora del terreny de joc... Per això, quan un
"gran home" de l’esport demostra ser-ho també fora del terreny de joc,
mereix el nostre reconeixement.
Per a mi, Rafael Nadal ho mereix. Per
ser un campió de tennis com pocs en la història. I per ser un ésser humà amb
valors, la qual cosa el converteix en un exemple per a tots, i especialment per
al jovent, dins i fora del terreny de joc.
Veure’l amb les botes i el raspall
traient aigua com una persona més, ha estat per a mi aquests dies una
reconciliació amb aquests ídols que, sovint, proposem com a exemple als nostres
joves, sense que siguin models en els quals poder emmirallar-se.
He llegit que hi ha qui opina que
aquest gest de Nadal ha estat pur màrqueting, com si la seva imatge pública
necessités d'un rentat d'imatge. Algú creu que Nadal necessita aquest
màrqueting?
També hi ha qui ("embolica que fa
fort") diu que a Nadal se li defensa pel seu "espanyolisme",
però que si hagués estat, per exemple, Piqué, no ho defensaríem tant. Només puc
parlar per mi mateix recordant que en aquest mateix blog
vaig elogiar Guardiola, la visió política del qual sobre Catalunya no comparteixo en
absolut.
Que trist aquesta època en què ens
costa reconèixer, amb senzillesa, els grans gestos d'un home! No vull deixar-me
arrossegar i des d'aquí felicito Nadal per la seva grandesa demostrada aquests
dies amb unes botes i una escombra com abans la va demostrar amb una raqueta
entre les mans. GRÀCIES, NADAL.
No hay comentarios:
Publicar un comentario