A l'amic
que em va introduir en aquest canvi de paradigma.
Normalment ens preguntem per què. I sovint ho fem quan
ens passa una cosa dolenta. Quan ens diagnostiquen una malaltia, per exemple,
és fàcil preguntar-se: Per què jo? Per què a mi? I ho considerem una
injustícia.
És curiós que quan la notícia inesperada és bona ningú no
es fa aquesta mateixa pregunta. Ningú es turmenta preguntant-se: Per què em va
tocar a mi la loteria i no a una altra persona? I tampoc no ens la fem quan gaudim
de les comoditats del dia a dia. No és fàcil preguntar-se: Per què jo puc menjar
diverses vegades al dia mentre hi ha altres éssers humans que moren de fam
cada dia?
Així, doncs, només ens preguntem per què davant
l'adversitat i, sovint, no trobem cap resposta convincent.
Potser la clau estigui en canviar la pregunta, en passar
del per què al per a què. No et preguntis per què et passa alguna cosa; pregunta't
per a què. Aquest nou enfocament pot ajudar-nos a encaixar millor les
situacions adverses perquè ens permetrà dotar-les de sentit.
Des de la fe sembla senzill: no ens preguntem per què Déu
permet que em passi alguna cosa, sinó per a què ho permet. És a dir,
preguntem-nos què ens està demanant Déu amb aquesta circumstància que ens toca
viure. Si trobem la resposta, allò tindrà un sentit. I, tot i que no la trobem,
des de la fe ens quedarà l'esperança de saber que Déu està teixint alguna cosa
important amb això.
No hay comentarios:
Publicar un comentario